Sàhara

 Des de fa 35 anys el poble sahrauí viu dividit entre els camps de refugiats i els territoris ocupats pel Marroc. Als camps de refugiats de Tindouf les condicions de vida són molt difícils i se sobreviu gràcies a l’ajuda internacional. Als territoris ocupats la vida tampoc és fàcil i, a més, s’hi suma una vulneració continuada dels drets humans. S’hi han establert milers de colons i la resistència sahrauí és durament reprimida per la policia marroquina, en els judicis no hi ha cap respecte pels drets humans i el tracte a les presons és inhumà, a més de les desaparicions que hi ha hagut durant els 35 anys d’ocupació marroquina.

Cal recordar el deute històric de l’estat espanyol amb el Sàhara Occidental, antiga colònia a la qual va abandonar en mans de Marroc i Mauritània en el moment de la seva descolonització, així com l’actitud d’Espanya davant de la vulneració dels drets humans als territoris ocupats o del robatori de recursos naturals sahrauís per part del Marroc. També cal tenir present el fort moviment de solidaritat amb el Sàhara Occidental que existeix a Espanya, i especialment a Catalunya, des de fa molts anys amb projectes com el de les “Vacances en pau” o el projecte “Tarbies”, que garanteix un àpat diari als nens i nenes de les llars d’infants.

Des de Joves d’Esquerra Verda sempre hem defensat el dret d’autoderteminació del poble sahrauí, així com hem denunciat les vulneracions dels drets humans i les pèssimes condicions de vida als camps de refugiats. Treballem amb un conveni amb l’UJSARIO per difondre la situació del poble sahrauí i fem difusió i participem en les activitats que s’organitzen de suport al Sàhara Occidental. Per això hem participat en un projecte del CNJC que ens ha permès visitar els camps de refugiats i conèixer de primera mà el conflicte sahrauí.

I seguim reivindicant:

  • El dret d’autodeterminació del poble sahrauí mitjançant un referèndum transparent, lliure i just, controlant la presència dels colons marroquins.
  • La destrucció del mur de la vergonya, construït per Marroc, de més de 2400 km i que separa les zones alliberades dels territoris sahrauís ocupats, amb totes les conseqüències que això implica, com ara la neteja dels camps de mines que l’envolten o la supressió de la venda d’armes d’Espanya al Marroc.
  • El final de l’explotació dels recursos naturals sahrauís com ara els fosfats o la pesca per part d’altres potències de la zona o la pròpia Unió Europea.
  • El retorn dels refugiats als territoris del Sàhara occidental.
  • La supressió dels acords bilaterals entre la Unió Europea i el Marroc i entre Espanya i el Marroc.
  • L’assumpció de les responsabilitats que li pertoquen a l’Estat Espanyol com a antiga potència colonial i la cerca d’una solució al conflicte aprofitant la presidència de torn de la UE.
  • El compliment dels drets humans en els territoris ocupats i que aquest objectiu estigui contemplat per la missió de la MINURSO.
  • La presència d’observadors internacionals en els judicis il·legals duts a terme pel Marroc a activistes sahrauís.
  • El reconeixement polític per part de partits i institucions de la RASD.
Anuncis

One response to this post.

  1. Com sempre, les resolucions de l’ONU són paper mullat i la Unió Europea no fa res

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: